BENVINGUDA

Jack i els fesols màgics

Jack vivia amb la seva mare, que era vídua, en una cabana al bosc. Com que amb el temps va anar empitjorant la situació familiar, la mare va resoldre enviar a Jack a la ciutat, per a que allà intentés vendre l’única vaca que tenien. El nen va posar-se en camí, portant lligada amb una corda la vaca, però a mig camí es va trobar un home que duia un sac ple de mongetes.
- Són meravelloses, màgiques – va explicar-li – Si t’agraden, te les donaré a canvi de la vaca.
I Jack va acceptar. Va tornar molt content a casa, però sa mare, disgustada al veure el que havia fet el seu fill, va agafar les mongetes, les va llençar fora, i va començara plorar.
Quan l’endemà Jack es va despertar, va tenir una gran sorpresa al veure que les mongetes havien crescut tant durant la nit, que les branques es perdien de vista. Es va començar a enfilar per la planta, amunt, amunt, fins que va arribar a un país desconegut per sobre dels núvols.
Va veure un castell, s’hi va apropar i hi va entrar. Allà hi va veure un gegant malvat, al que li agradava menjar nens, que tenia una gallina que posava un ou d’or cada dia. Al veure això, el nen va esperar que el gegant s’adormís, i prenent la gallina, va escapar amb ella. Va arribar on era la mongetera i, baixant baixant, va arribar fins a terra i va tornar amb aquesta gallina a la cabana.
La mare, al veure aquesta gallina sorprenent se’n va alegrar molt i a partir d’aquell moment van començar a vendre els ous d’or que la gallina posava cada dia. I així van viure força bé, durant molt de temps, fins que la gallina va morir de vella. En aquest moment va decidir Jack tornar a pujar per la mongetera altre cop, i dirigir-se al castell del gegant. Es va amagar darrera una cortina i va poder veure com l’amo del castell, aquell gegant al que li agradava menjar nens, anava comptant monedes d’or que treia d’una bossa de cuir.
Jack va tornar a esperar a que el gegant s’adormís i, agafant el sac d’or, va començar a córrer cap a la mongetera gegant per tornar a baixar a la cabana. Així mare i fill van tenir diners per viure molt de temps.
Però va arribar un dia en que la bossa de cuir plena de diners va quedar completament buida. Llavors Jack va decidir enfilar-se altre cop per les branques de la mongetera fins arribar al cim. Va dirigir-se altre cop al castell del gegant al que agradava menjar nens i, un cop allà, va veure com el gegant feia anar una caixeta que, cada vegada que aixecava la tapa, deixava caure una moneda d’or.
Quan el gegant va sortir de l’habitació de la caixeta, Jack va aprofitar per agafar-la i guardar-se-la. Però des del seu amagatall Jack va veure que el gegant s’ajeia en un sofà mentre, un arpa, tocava tota sola sense que cap músic la fes anar. Tocava una música delicada que, mentre el gegant l’anava escoltant, s’anava caient adormit.
Amb prou feines s’havia adormit el gegant, Jack va agafar l’arpa i va començar a córrer. Però l’arpa estava encantada i, a l’agafar-la Jack, va començar a cridar:
- Amo! Senyor meu! Desperti! Que m’estan robant!
El gegant es va despertar d’un bon ensurt i va sentir com, ja des de fora el castell, uns crits repetien:
- Amo! Que m’estan robant!
Veient el que succeïa, el gegant va sortir a perseguir a Jack. I el gegant començava a cridar:
- Així eres tu el lladregot! Vine aquí que et menjaré! Torna’m l’arpa i tot el que m’has robat!
Jack sentia les passes i les amenaces del gegant cada cop més aprop seu, i al veure la mongetera, va començar a baixar per ella, sentint-se salvat. S’afanava molt, però va veure que el gegant havia decidit baixar darrera seu.
Al arribar a terra, Jack va començar a cridar a la seva mare:
- Mare! Mare! Porta’m la destral! - I quan la mare, va veure que darrera de Jack venia un gegant horrible, prou que va córrer per dur-li la destral. Jack va tallar la mongetera, que va caure amb el gegant encara ben amunt, i així es van estimbar mongetera i gegant a terra.
Des d’aleshores, Jack i la seva mare viuen feliços amb la moneda d’or que, la caixeta, els donava cada cop que era oberta.

 .........................................................................................

Interpretació del conte al llibre
“Cartas del Niño Interior” 
d’Isha y Mark Lerner, Ediciones Obelisco.

Són l’osadia i la ingenuitat de Jack les que portaran abundància a la seva família. El Jack necessita anar a un altre món, més elevat per “invertir la seva fortuna”. No pot dependre de la realitat física que té devant. A l’atrevir-se a explorar una nova dimensió de la conciència, és capaç de portar al mon una font de riqueses inesgotables.
És important també l’entrega. Jack entrega una vaca per poder obtenir els fesols màgics. L’adquisició dels fesols màgics significa que Jack ja no pot seguir apegat al món de la lògica. En certa manera, està apostant que pot iniciar-se en una nova vida màgica a partir d’unes llavors que broten.
La seva mare també renuncia a tota esperança quan llença les mongetes. El seu plor és com una liberació emocional , un despreniment de tot el seu dolor i les seves pors reprimides. Això, també, és un acte màgic que canvia el futur de les seves vides.
Part de la nostre lliçó consisteix en aprendre que podem vèncer al gegant, el qual personifica les fòbies, la por a lo desconegut i els monstres de l’odi, la cobdicia i la ira que acechan en les regions fosques de la nostra psique.
Hem de veure la vida i les relacions principals des d’una nova perspectiva millorant la nostra postura.

...........................................................................................

Perquè "Els fesolets màgics"?

Primer de tot perque són màgics!!! És clar!
La primera cosa que em va captivar va ser l’actitud decidida del Jack que, sense dubtar, va canviar la vaca pels fesolets màgics... La creativitat és això, canviar la vaca pels fesolets, estar obert a la imaginació i la experimentació, sortir de la nostra zona de comfort per arribar a quotes més altes, a allò que desconeixem, que temem però que, de ben segur, enriquirà la nostra manera de veure el món i de viure la vida. Buscar alternatives a la mirada habitual.
“El tret més notable del geni és la seva ingenuitat” 
com va apuntar Goethe
o com va dir Eleanor Roosevelt:  
“Fes tots els dies alguna cosa que t’espanti”.
Això és el que fa el Jack cada vegada que puja al castell del gegant dalt els núvols. I cada vegada es veu recompensat per la seva valentia. També ens ensenya que devant d’una opció que sembla ser la única, la definitiva, de sobte la trobada amb el desconegut que li ofereix els fesols màgics li planteja una alternativa diferent, li donà l’oportunitat de descartar la solució més evident per donar pas a una idea realment original e innovadora. El Jack va creure també en la màgia, en que aquell món en que vivia podia ser del tot diferent i es va atrevir a confiar en el potencial d’aquells fesols.  Els principals obstacles per arribar a la creativitat: la por a lo desconegut, l’aversió al risc i la por a fracasar, són superats airosament pel nostre personatge.

...........................................................................................